Els “socarrats” deuen el seu nom valencià al fet que només se couien una sola vegada
La placa de fang se trauia encara tendra del molde, se dixaba secar en un lloc poc soletjat i se recobria d’una lleugera capa de pasta blanca (terra caolinica).
Damunt d’ella se pintava en óxid de ferro un motiu central, rodejat d’elements florals estilitzats en “almagre”.
Posteriorment s’introduia en el forn. Es una ceràmica decorativa valenciana d’estil gòtic on el àrabs de Paterna i Manises posaven tot el seu saber i fantasia durant l’Edat Mitjana (s.XIV i XV).
S’utilitzaven en l’ornamentació dels sostres de les cases nobles i palaus. Se colocaven en els entrevigats, com els artesonats. Els temes principals eren motius geomètrics, vegetals, heràldics, zoomórfies, i antropomorfies. Els socarrats no tenien medida fixa. L’originialitat dels dibuixos i lo bast del material, d’aspecte mate, fan que estes peces siguen molt apreciades per a la decoració.